v intr [Se conjuga como: envejecer] empal·lidir, esblaimar-se pron, esblanqueir-se pron.  [...]

v pron 1 descolorirse, decolorarse. 2 [un color] perder intr. 3 [empal·lidir] palidecer intr.  [...]

empal·lidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descolorir-se, empal·lidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descolorir-se, empal·lidir. Ant. Pujar de color, de to. Acolorir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr p fr 1 fer desmaiar, provocar un desmai. Ver el accidente le desmayó, veure l'accident el va fer desmaiar. 2 [un color] empal·lidir, esmorteir. v intr 3 fig desmaiar. v pron 4 desmaiar-se.  [...]

-da adj 1 [una persona] pàl·lid -a, esblanqueït -ïda. Una cara pálida, una cara pàl·lida. 2 [de color poco intenso] pàl·lid -a, clar -a. Azul pálido, blau pàl·lid. 3 fig pàl·lid -a. Un recuerdo pálido, un record pàl·lid. 4 ponerse pálido empal·lidir.  [...]

[colores] empal·lidir intr, esblaimar-se, esblanqueir-se. 8 fig esborrar-se, esvair-se. Sus recuerdos se desvanecen, els seus records s'esborren. 9 fig i p fr [envanecerse] envanir-se, inflar-se.  [...]

1 canviar. 2 (immutar-sepron.). Sentir una commoció que es manifesta en el semblant, en el posat, etc. torbar-se alterar-se contorbar-se commoure's desconcertar-se emocionar-se traspostar-se empal·lidir Ant. Prendre-s'ho a la fresca. Restar impertèrrit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 blanquejar, fer tornar blancs els teixits o filats. empal·lidir, fer tornar pàl·lid. aclarir, rebaixar el color d'una cosa. 2 (descolorir-seo descolorar-sepron.) deixar. Aquesta roba no deixa gens. esgrogueir-se esblaimar-se esblanqueir-se perdre. Aquesta roba perd en rentar-la. Manuel [...]